Sóc escriptora. M’agrada el color blau, lilós, topazi... amb la llum esclatant per dintre.
Música italiana romàntica i òpera clàssica.
Abans només adorava els gossos i ara també estimo els gats!
Sóc una barreja entre el suís del carrer Petritxol i el tiramisú. El resultat d’una recepta feta amb ingredients molt personals: l’airet vibrant del Parc Natural del Garraf, la remor aturada de l’interior d’una casa vella, imatges infantils en blanc i negre, la lluentor del mar cobalt, el bressoleig sincopat de les gòndoles de Venècia i uns quants quilos d’atreviment, ganes de viure i experimentar.
Si alguna cosa enyoro son les tempestes i l’aroma de la terra després d’una bona pluja. I també sentir crepitar uns tions a la xemeneia. I el perfum dels lliris silvestres i de la til•la florida.
I això és tot. Escric per sobreviure, és com un joc simbòlic per adults, un reducte on escapar-me del món normal i acabar inventant-ne un altre, on tot és possible.
Sóc positiva per necessitat i presumeixo de tenir un cor elàstic: on sempre hi cap algú més.
Vaig néixer a Barcelona el 1955. Vaig passar la infantesa i la joventut a Salou en una masia envoltada de camps conreats. Vaig marxar a estudiar a Barcelona on vaig cursar estudis de Magisteri, Relacions Públiques i Pedagogia.
Vaig obtenir una plaça de mestre per accés directe al Cos de Funcionaris de l’Estat. Després de treballar a diferents escoles, vaig especialitzar-me en audio-psico-fonologia a Paris i vaig abandonar la docència per dirigir un centre de Pedagogia de la Comunicació a Barcelona.
Posteriorment vaig fer dues exposicions de pintura naïf i em vaig dedicar a escriure. He publicat setze llibres (novel·la infantil i juvenil, novel·la per adults, creixement personal, educació). I soc col·laboradora de El Periodico i El Diari de Tarragona. Imparteixo cursos i faig conferències. He viscut quatre anys dividint el temps entre Itàlia (Venezia i Revine Lago) i Barcelona. Posteriorment he muntat un "racó amb encant" al Parc Natural del Garraf en una Masia preciosa del SXVIII que hem restaurat i decorat l’Emanuele i jo (amb ajudes, és clar)... tinc dos fills grans i un home italià, segueixo viatjant...i escric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada